miércoles, 18 de enero de 2017

ELABORACIÓ DE MAPES CONCEPTUALS


L’ús de mapes conceptuals i mentals son eines que ens permet representar gràficament idees, conceptes, relacions,

Qué son els mapes conceptuals?

Són eines gràfiques per a organitzar i representar el coneixement, una representació gràfica que té com a objectiu la plasmació de la interrelació de les idees o conceptes que una persona té sobre un tema. En el cas de l'ensenyament, explicita el procés d'aprenentatge de l'alumnat.

Per a que hi haja un aprenentatge significatiu, cal que:
  • La informació que s'ha d’aprendre es presenta de manera conceptualment clara perquè pugua relacionar-se amb els coneixements previs de l’estudiant.
  • L’estudiant tingua coneixements previs que puguen relacionar-se amb la informació nova que ha d’aprendre.
  • L’estudiant prengua la decisió d’aprendre de manera significativa

Característiques dels mapes conceptual:

Han de tindre:
  • Selecció
El mapa conceptual ha de sintetitzar els aspectes més significatius d'un tema i, per tant, cal triar prèviament quins conceptes s'utilitzaran.
  • Jerarquia
Els conceptes es disposen de dalt a baix a partir d'un concepte base, la idea central del mapa. De cada concepte poden sortir diverses paraules d'enllaç que lliguin diferents conceptes. Els conceptes aniran de generals a específics i els exemples se situaran al final. Es poden utilitzar enllaços des dels conceptes a recursos externs.
  • Impacte visual
El mapa ha de permetre captar ràpidament la idea global, així com les relacions entre conceptes clau. Cal també, que afavoreixi una retenció a llarg termini. És interessant fer servir imatges, colors, tipus de línia que contribueixin a aquests objectius.


Elements que el formen
  • Conceptes
Els conceptes són les idees o paraules clau.
Es representen en un gràfic de forma ressaltada. Normalment són substantius o sintagmens nominals. No s'han de repetir.
  • Paraules d'enllaç
Enllacen els conceptes i en mostren les relacions. Són preposicions, adverbis, conjuncions i sintagmes verbals.
  • Proposicions
Una proposició és el resultat de dos conceptes lligats per una paraula d'enllaç. Les proposicions han de tenir sentit complet. Afirmen o neguen alguna cosa d'un concepte.
  • Enllaços creuats
Marquen les relacions entre dos conceptes que se situen en segments diferents del mapa conceptual, és a dir, lliguen conceptes que no es relacionen jeràrquicament. Cal no abusar-ne, perquè l'excés podria dificultar-ne la comprensió.


Ací deixem un ejemple de mapa conceptual del tema  " La Nutrició"


APARELL DIGESTIU


Per a poder en tendre el procés de nutrició avanç hem de conoixer bé l ´aperll digestiu:



1.-Funcions.

L'aparell digestiu té com a funció transformar els aliments en substàncies nutritives simples perquè el nostre organisme puga assimilar-les i transportar-les per tot el cos. Esta transformació s’anomena digestió

2.-Parts de l'aparell digestiu:
 
L´aparell digestiu està format pel tub digestiu i per les glàndules digestives.

·         El tub digestiu és un tub d'uns 10 m de llarg dividit en diverses parts.

boca – faringe – esòfag – estómac – intestí prim – intestí gros – anus

·         Les glàndules digestives són xicotets òrgans que segreguen sucs digestius. Estos sucs ajuden a descompondre els aliments en substàncies nutritives simples, per tal que puguen passar a la sang.


3.-La digestió dels aliments

El tub digestiu està recobert de musculatura, la qual cosa li permet empentejar el seu contingut cap endavant. A l’esòfag i als intestins es produeixen uns moviments característics en forma d’ona, anomenats moviments peristàltics.

Durant la digestió els aliments es transformen en substàncies nutritives simples. La transformació és de dos tipus: mecànica, que és la produïda pel moviment i trituració dels aliments, i la química, que és la produïda pels sucs digestius. Les fases de la digestió són les següents:

la boca els aliments es masteguen i es mesclen amb la saliva. La saliva comença el procés de descomposició dels aliments en substàncies nutritives simples (bol alimentari). Per la deglució l’aliment passa de la boca a l’esòfag a través de la faringe

A l'estómac, l'aliment es barreja amb els sucs gàstrics i es converteix en una massa líquida (quim). L'estómac remou l'aliment durant prop d'una hora.

A l'intestí prim, l'aliment es barreja amb la bilis, el suc pancreàtic i els sucs intestinals. L'aliment queda transformat en substàncies nutritives simples (quil), que passen a la sang a través de les parets de l'intestí. Les substàncies que no s'assimilen passen a l'intestí gros.

A l'intestí gros, els aliments no assimilats són conduïts cap a l' anus, on s'expulsen a l'exterior. A l'intestí gros s'absorbeix l'aigua dels aliments.
4.-Les malalties de l'aparell digestiu humà. Les principals són:

·         Úlceres pèptiques no causades per bacteris. Erosions de la paret interna de l'estómac o del duodè a causa de un excés de secreció d'àcid clorhídric. Poden derivar en perforacions.

·         Diarrea: eliminació d’excrements en estat líquid o semi líquid. Està causada per moviments ràpids de la musculatura de l’intestí gros, que impedeix absorbir tota l’aigua que caldria. Pot ser degut a nervis, al·lèrgies alimentàries, intoxicacions etc.

·         Estrenyiment: dificultat per expulsar els excrements. Degut a falta de moviments peristàltics per mala alimentació, nervis, falta d’aigua etc.

·         Hemorroides. Dilatació de les venes que envolten l' anus. Dificulten molt poder -se asseure.

·         Càlculs biliars. Dipòsits de colesterol precipitat en la vesícula biliar.

·         Malalties infeccioses: Víriques: galteres (infecció de les glàndules salivals) i hepatitis (infecció vírica de fetge). Bacterianes: càries dental, apendicitis (infecció de l'apèndix), úlceres pèptiques (estómac i intestí), salmonel·losis (diarrees), còlera (forts diarrees i vòmits).

martes, 17 de enero de 2017

TAULES DE COMPOSICIÓ D´ALIMENTS


 Són col·leccions de dades de composició d’aliments, representatives dels aliments consumits per la població.  Interessen a vegades components dels aliments.

 La necessitat de disposar de Taula de Composició d´Aliments es basa en :

- Avaluació i planificació de l’alimentació d’individus o poblacions.

- Realització d’estudis nutricionals en els que es quantifica la ingesta de determinats components i/o s’avalua el seu efecte Planificació de la ingesta d’individus o grups d’individus Formulació d’aliments i el seu etiquetat nutricional Altres: laboratoris d’anàlisis, elaboració de regulacions, docència, etc.

 Aci tenim un exemple de com és una taula de composició de alimets i com es distribuix.

Els sistemes quantitatuis a l´hora de elaborar la composició nutricional per exemple d´una recepta; requereix càlculs energétics i necessita l´ús de taules de composició d´aliments. Aquestes expressen la quantitat d´energia i tipus de nutrients continguts en un  aliment per cada 100 g de pes.

Per calcular el valor energètic d´un alimet hi haurà prou en multiplicar el pes de cada nutrient per
 l´ energia que suministra i sumar els valor obtiguts.

Si posem per exemple 100 d´un  iogurt que contiga 2,4g de proteïbes, 13 g de hidrats de carboni i 1,9g de greixos el valor energètic será el resulatat de sumar:

(2,4g*4 g/kcal)+(13g*4g/kcal)+(1,9 g*9g/kcal)= 78.7 kcal

Ahí hem calcular les kcalories d´un aliment, i és així com hem de traure la composició nutricional.













lunes, 16 de enero de 2017

PIRÀMIDE DELS ALIMENTS

La piràmide dels aliments o nutricionales, es basa en la varietat i flexibilitat que tenen i ens aconsella de les racions que hem de consumir d´aliments en un periode determinat de temps, ja siga una vegada al dia, semana, mes..
Es tracta d´una figura en forma de triangle que cosntitueïx con una guía bàsica del que  té que menjar la població.

Es dividix en els següents grups:



És una "ajuda visual" que fa arrivar uns objetius nutricionals o recomenacions basades en evidències científiques am la fí de promocionar la salut.

Vos proposem aqueste enllaç  on podreu jugar i entrendre el que significa la piràmide dels aliments
http://www.cokitos.com/juego-de-la-piramide-alimenticia/

viernes, 13 de enero de 2017

DIETA MEDITERRÀNIA

Si hem de parlar de dieta mediterrània hem der fer referència a la valuosa herèrcia cultural i culinaria que respresenta este tipus de alimntació.
Hem de tindre en compte que representa mes que una simple pauta nutricional, rica i saludable; és un  estil de vida que arreplega receptes, formes de cuinar, costums, celebracions, productes típics i de temporà.

Hi ha moltes propietats que beneficien a la salut aquest tipus d´alimentació, però aquesta és diferència de les altres; amb els aliments estela, com són l´oli d´oliva, el peix i el fruites seques.

 Ací deixem un decàleg de la dieta mediterrània per a poder agafar hàbits específics d´aquesta dieta:

  1. L´oli d´oliva és el millor amic per acompanyar les amanides, guisos, aperitius....
  2. Menjar molts aliments vegetals.
  3. Menjar pà, arròs, pasta i cereals tots els dies.
  4. Aprofitar els aliments frescos, típics de la teua regió. Sobre tot en el cas de les fruites i verdures, ja que en permitix consumir-les de temporà en el seu millor moment.
  5. Pendre productes làctes tots els diez.
  6. Menjar carn preferiblement formant part dels plats de verdures i cereals; es a dir, que no siguen l´ingredient principal.
  7. Menjar molt de peix, 3 vegades a la semana com a mínim
  8. Beure aigua entre 6 a 8 gots al dia.
  9. Fer ejercici tots els diez, que és tant important com menjar bé.

I per finalitzar  dixem un  video a on podem vore un xicotet resum del que és i significa la dieta mediterrània



BORRETA DE MELVA

Plat típc unit a la gastronomía de localitats de la Marina Alta i Baixa, encara que te infinitats de variants segons el lloc a on la tastem. Està elaborat a partir de salaó de melva, un peix blau que fa que aquest plat tinga unes propietats nutritives úniques de la dieta mediterrània.

INGREDIENTS

300 g de melva en salaó
4 pebreres seques
200 g d´abadejo
4 tomaques seques
2 cebes
1 cap d´alls
4 creïlles
Oli d´oliva
1 manoll de espinacs
1 cullera xicoteta de pebre roig
2 nyores
sal


PREPARACIÓ

Es dessala la melva (4 hores), després s´escalda per a que estiga mes dura.
es dessala l´abadejo i les tomaques.

ELABORACIÓ

Es posen a bullir les cebes a la cassola. Després posem les creïlles, les nyores, les pebreres i les tomaques.

A continuación les espinacs i el cap d´alls. En un morter s´esclafen el dos dents d´alls, es posa l´oli i després un poc de caldo i es posem a la cassola.

Bullir a poc foc.

Per últim es posa la melva i l´abadejo. Es rectifica de sal i es posa un poc de prebre roig. Una vegada bullida es millor deixar-la reposar.

Es un menjar apropiat per a l´època invernal i ens aporta nutrients com el Omega 3-6, bons per a persones que tenen problemes cardiovasculars.

-